L’encàrrec de la casa ve amb la petició expressa de realitzar una construcció utilitzant pedra com a material base. La decisió no respon necessàriament a raons estètiques sinó a ser un material d’ús comú a la zona i al seu baix nivell de manteniment i cost per metre construït. Aquesta premissa projectual és rebuda com un desafiament tant estructural com tipològic i estètic.

El projecte de la casa MA és una recerca de espacialitat lluminosa, àmplia i confortable, que es construeix d’un material a priori dur i incòmode, la pedra. Amb vista a dues serralades espectaculars en posicions enfrontades, i amb veïns a banda i banda en la direcció oposada, la casa és un exercici volumètric bàsic: obrir les vistes i els espais principals a les muntanyes, i minimitzar les obertures cap als costats; i la definició d’un pati central i obert, esquerda que marca l’accés a la casa. No obstant això, aquesta casa dista molt de ser una casa pati; aquestes, construeixen un pati central al voltant de el qual es produeixen totes les circulacions, i totes les relacions. El funcionament de la casa MA es desenvolupa a través del seu perímetre exterior; la casa és una successió d’espais amb usos diferenciats, que dibuixa el límit d’un quadrat regular. A aquesta continuïtat de circulacions regulars i perimetrals es superposa una segona estratègia de successió d’espais oberts i tancats; els espais exteriors, aquests patis coberts, s’intersecten el volum diagonalment i trenquen amb la rigidesa de l’funcionament perimetral.

La casa es dibuixa finalment com la suma de tres pavellons unificats per un mateixa coberta, generant dos patis amb sostre; una coberta contínua que es recolza sobre una pedra estructural entesa com a textura, com a material imponent i rude que construeix l’espai, que dibuixa les vistes reforçant la potència de la natura. La casa és una seqüència de relacions obertes i canviants amb la natura; i sempre, com a teló de fons, les dues grandíssimes serralades de Tepoztlán.