El projecte és una negociació entre interior i exterior, la construcció d’un espai intersticial habitable, que esdevé l’espai central de el projecte. Els límits entre l’espai obert i el contingut desapareixen per produir una sola entitat espacial. L’important no és l’objecte arquitectònic, ni tan sols els seus límits, el realment transcendent és l’experiència espacial; i per construir-la s’utilitzen no només materials inherents a la disciplina arquitectònica (murs, lloses, columnes, etc.) sinó també elements més suaus i canviants als quals es els és igual o més valor per construir aquesta experiència espacial: plantes, arbres, flors, vegetació; tots ells generant una paleta diversa i estacional, per construir una experiència mixta que varia amb el pas el temps i canvia al llarg de l’any.

El disseny estableix tres habitacles separats dissenyats d’acord amb les tres activitats planejades; cada un d’ells es defineix pel seu ús, però també per un clar contenidor de simples formes: el primer conté un bar amb cuina, i una zona de canviadors i banys; el segon és una àrea de jocs infantils que pot ser usat al seu torn com a àrea de lectura quan les temperatures baixen a la nit; i finalment un contenidor de majors dimensions que és la sala d’estar, un espai protegit, temperat i confortable adequat per a la conversa, TV, etcètera. Però és la voluntat de donar continuïtat entre aquests tres espais autònoms on el projecte es reforça i pren sentit; es consolida un espai continu, en contacte total amb la naturalesa però protegit de les inclemències de el temps, que s’expandeix cada un dels espais definits pels contenidors definint un espai únic, que interrelaciona cadascuna de les parts construint un tot continu.

I és a través de la definició d’aquest espai central, a través de la definició de la seva forma, que els patis contigus prenen el seu veritable valor. Aquests són tan essencials a el projecte com l’edificació en si mateixa, i permeten la construcció d’una sola experiència total. De la mateixa manera que els habitacles donen continuïtat a l’espai central pel que fa a ús i espai, els espais oberts adjacents ho qualifiquen i li proporcionen diversitat, donant idiosincràsia a l’espai obert. El disseny de la piscina és part d’aquesta mateixa estratègia, i respon a la voluntat de caracteritzar un dels espais laterals; seva formalització necessàriament respon a l’estructura de l’Lounge, incorporant en la seva forma la possibilitat de múltiples usos d’l’aigua i del seu gaudi.

L’edifici es construeix com un sòcol per subratllar les vistes de les muntanyes. La intervenció vol ser extremadament respectuosa amb el context existent i entén que la vegetació i la vida a l’aire lliure són els protagonistes reals de el projecte; dos arbres impressionants que hi ha al lloc són incorporats en l’espai com si fossin parts d’el programa mateix. El Lounge està construït en formigó blanc no només per ser en el context local de baix cost, baix manteniment, i alta demanda de mà d’obra, sinó també i sobretot, perquè permet a l’edifici exposar la seva simplicitat estructural i la seva neutralitat davant d’una naturalesa desbordant.