ELS CARRERS NO TENEN SENTIT.
Eduardo Cadaval
De qui és el carrer? Qui fa el carrer, qui el fa servir, per a què serveix?, es pregunta Jordi Borja per respondre: «El carrer només fa el seu “ser carrer” en la mesura que és usat per la gent. El carrer és, alhora, una realitat concreta i una metàfora de la ciutat; la ciutat concebuda com a espai públic, àmbit de la ciutadania, on aquesta s’expressa com a col·lectivitat humana. La ciutat és “la gent al carrer”«.
Els carrers són l’estructura de la ciutat, la seva configuració òssia, cosa que els teixeix i organitza però alhora, el seu espai públic per excel·lència. Més que una plaça o un parc, el carrer és l?espai que acompanya la quotidianitat de la vida urbana. La seva condició utilitària de vegades ens fa oblidar la importància del seu paper dins el ventall dels espais de convivència de la ciutat. Però així com la plaça és un destí o una pausa en el camí, un punt o una coma del text urbà, el carrer és la concatenació de paraules que dóna sentit a les frases.
És al Cardus i el decumanus on s’origina la ciutat romana. Un cantó, la intersecció de dos eixos. És l’origen de la ciutat tal com la coneixem avui dia: una acumulació de carrers que en organitzar-se d’una manera o altra generen les trames que defineixen la identitat de barris i sectors sencers, i per tant, el tipus de vida i les activitats que s’hi poden fer.
El que és incomprensible és com hem arribat a la situació actual. El carrer, i per tant la ciutat, ha estat segrestat per l’automòbil. Les generacions que hem crescut amb la constant presència del cotxe tendim a pensar que aquest simplement forma part indispensable del panorama urbà i ens costa feina ni tan sols imaginar un escenari diferent. La veritat és que la desastrosa història de la massificació de l’ús de l’automòbil a la ciutat és brutalment recent i representa una part mínima de la mil·lenària història urbana.
El que no sembla sostenible sota cap punt de vista –social, econòmic, ecològic o de qualitat de vida– és pensar que l’ús massiu de l’automòbil pugui ser una solució per als desplaçaments interurbans a mitjà o llarg termini. I per tant, hauríem de començar a assimilar que haurem de replantejar com volem fer servir els nostres carrers i quin pes volem que el cotxe hi tingui.
Hamburg, la segona ciutat més gran d’Alemanya –un dels grans productors de cotxes, per cert– ha anunciat la seva intenció de prohibir l’ús de l’automòbil en 20 anys. Londres fa temps que cobra una taxa especial cada vegada que un vehicle accedeix a la part central de la ciutat ia Barcelona, com a moltes altres ciutats, s’han aprovat diverses estratègies perquè l’ús de l’automòbil privat sigui cada cop més restringit.
Pensar els carrers simplement sota l’òptica de la mobilitat no és només reduccionista sinó equivocat. És no entendre el paper estructurador que juguen les vies a la ciutat i menystenir l’oportunitat de treballar-hi sota una lent més integral que assimili que els carrers són infraestructura i espai públic alhora: sistemes codependents obligats a entendre’s i anar de la mà perquè l’un i l’altre es necessiten. Sense mobilitat no hi ha vida i sense vida no hi ha mobilitat.
Tot i el que la inèrcia del costum ens fa pensar, els carrers no tenen sentit de circulació, són els cotxes els que en tenen. És tant l’impacte de la presència de l’automòbil a la ciutat que estem acostumats a pensar que els carrers van en una direcció o en una altra, però els carrers són en realitat espais neutrals on nosaltres decidim el que passa. Són escenaris per a la vida urbana esperant ser ocupats pels diferents actors de cada època.
Com aconseguir uns carrers més habitables? La solució a mitjà termini no està a eliminar del tot l’automòbil però tampoc a deixar-lo que campi a plaer. És un problema de balanç, d’equalització, i no de fer esborrany i compte nou, ni en un sentit ni en un altre. Durant els darrers 60 anys la ciutats del món es van adequar per servir l’automòbil, ara que això s’ha comprovat equivocat toca fer els ajustaments per enfrontar altres formes de vida en el que s’anomena l’era postautomòbil. La nostra.
Link
