Davant dues sales de característiques espacials oposades, es projecta un sistema expositiu que s’emmotlli als dos espais, donant continuïtat a l’discurs de l’exposició. 

Es dissenya una envoltant que unifiqui la percepció de l’espai i que solucioni en el seu propi discurs compositiu l’exhibició de les peces. Així, es construeix una envoltant fràgil, translúcida, blanca, gairebé sacramental, per albergar a unes peces dures i contundents. El referent directe són els fanalets de fira, fets de paper texturat en forma de niu d’abella, amb la seva volumetria adquirida a força d’aire i enginy. D’allí a trobar el cartró reciclat en forma de niu d’abella que s’utilitza per rigiditzar l’interior de les portes de fusta, només hi ha un canvi d’escala i algunes hores d’investigació; i una solució econòmica i reciclable.

Amb els condicionants tecnològics i tècnics que suposa l’elecció d’aquest paper, es dissenyen uns mòduls les dimensions vénen definides per les seves suports superior i inferior, que són les portes estàndards de dimensions mínimes. Així, en cada mòdul s’agrupen 5 tires de paper reciclat blanc d’abella, creant gruixudes parets on s’insereixen les vitrines. Aquestes, intensament blanques es llegeixen com marcs suspesos en el paper, enquadrant i accentuant la tectonicidad de les peces.

 Així es construeix un espai neutre però ric en textura i transparències. El projecte juga amb la doble lectura que ofereix el paper, donant suport amb llargues perspectives la visió blanca i sòlida quan és vist en escorç, i jugant amb el moaré i la transparència quan és vist en perpendicular. Els gestos de complicitat que l’elecció i tractament de l’material enriqueixen d’aquesta manera l’exposició, generant lectures creuades entre peces mitjançant el propi material, i alhora crea una intimitat generada per l’envoltant texturitzada.