Permetre-les totes dues, tot i ser en direccions oposades; com neutralitzar amb la forma la presència de les cases contigües per construir un aïllament fictici respecte dels veïns; com duplicar les vistes principals atorgant vistes de qualitat a la part frontal, però també a la part posterior de la casa; com resoldre tants aprioris amb un simple moviment que doni resposta a totes i cada una d’aquestes voluntats sense explicar ni prioritzar-ne cap d’elles. La forma, una forma única, englobadora i molt mesurada, és el resultat d’un llarg procés de recerca a respostes individuals a cada un d’aquests desafiaments. La forma no és doncs un apriori sinó un esforç per donar una resposta unitària que satisfaci cada un dels diversos interrogants plantejats.
La casa X és també una exploració constructiva: l’aplicació a petita escala d’una tècnica utilitzada habitualment per a construccions d’enginyeria civil com són ponts i túnels, es desenvolupa buscant aportar al món de la construcció, eficiència i disminució de costos. La utilització d’una tècnica mixta basada en l’ús del formigó d’alta densitat que permet projectar el material a alta pressió sobre l’encofrat a una sola cara, i adquirir grans resistències en períodes molt curts de temps. Així s’aconsegueix projectar murs continus de 6m d’alçada, sense necessitat d’encofrar a dues cares, com s’executa habitualment. La casa és doncs una expressió viva d’aquesta tècnica, i acumula en la seva pell els diversos aprenentatges continuats sobre el sistema.
La casa es troba a la part alta del vessant de la vall de Cabrirls, als afores de Barcelona. El terreny, de pendent pronunciada i vistes remarcables, té l’accés des d’un únic carrer situat a la part superior del terreny; la localització de la casa en el lloc respon a una voluntat de minimitzar l’excavació i possibilitar dins dels límits factibles, l’ús de la part no construïda de la propietat. L’accés a la casa es troba deprimit dos metres respecte a la cota del carrer, emfatitzant amb els seus murs totalment cecs la voluntat d’incrustar-se al terreny i desaparèixer respecte del carrer, mentre es prioritzen les façanes obertes cap a la vall. La casa té dues plantes. La planta superior, més enllà de tenir un garatge i permetre l’accés a l’habitatge, es planteja com una suite privada dels propietaris de la casa: habitació principal, amb el seu bany i vestidor, i un estudi. La planta inferior distingeix una part frontal amb un caràcter totalment obert i públic, articulant una sala d’estar en doble alçada i una cuina-menjador que es desenvolupa al voltant d’una gran taula de marbre de vuit metres de llarg; a la part posterior de la casa es localitzen les habitacions i zones de servei, donant-los a través dels patis vistes directes sobre la vall, el mar, i la muntanya.
Així, el projecte de la casa X aconsegueix a través de la forma, qualificar espais d’índole molt diversa atorgant-los a cadascun un caràcter únic, i atenent sempre al paisatge com a principal actor. Més enllà del joc espacial en la part frontal de la casa, les vistes són protagonistes. Així, aprenent del joc de reflexes de Dan Graham, el reflex del mar està sempre present en la visió de la muntanya, i la muntanya es mostra quan un mira cap al mar. Una riquesa perceptiva que enriqueix l’experiència de la casa.
