Vam comprendre la nova situació com una oportunitat i vam prendre una decisió que marcaria la resta del desenvolupament del projecte: havent comprovat que dividint el pressupost s’acabaven moltes de les possibilitats projectuals, vam preferir no treballar en dos muntatges independents, sinó dissenyar un muntatge integral que fos capaç d’allotjar les dues exposicions.
L’aposta, doncs: dues exposicions pel preu d’una. L’objecte a exhibir era el treball de dues ONG’s (Ulls del món i Reporters senes Fronteres), plasmat a través d’imatges fotogràfiques. La proposta llavors passava per trobar un sol sistema expositiu que fos capaç de generar dues condicions espacials molt diferenciades en un mateix espai expositiu (al cap de pocs dies de clausurar una exposició s’inaugurava l’altra, amb una duració aproximada de 3 mesos cada una) Buscàvem doncs un caràcter icònic que li donés valor afegit al material exposat, juntament amb la voluntat que la materialització de l’exposició pogués servir a posteriori a les pròpies ONG’s per itinerar l’exposició.El projecte proposa que l’espai sigui generat pel propi suport expositiu: unes teles entrecreuades, amb fotografies impreses en alta definició generen l’espai per al qual es desenvolupa el discurs curatorial, a la vegada que marquen la cadència necessària per a crear un ritme íntim i diferenciat. Així, en la primera exposició,
les teles s’entrecreuen generant un objecte en el centre de la sala, que el visitant rodeja en la visita: una X de positius i negatius, amb el corresponent joc de llums i ombres, que queda com a únic cos il·luminat en l’obscuritat de la sala. En la segona exposició, les teles s’obren i prenen cos, construint el perímetre de l’espai expositiu: així les teles construeixen un espai tancat, on l’exposició i el recorregut del visitant es desenvolupen en l’espai central i la fuga de l’entrecreuament ajuda a la creació de la profunditat d’aquest espai.
El contrast espacial entre el primer i el segon muntatge (un al centre com a objecte, i el segon com a envolvent de l’espai), produeix grans repercussions espacials, tot i generar-se amb un únic i simple sistema constructiu: unes bases per tensar les teles (que es col·loquen al centre com un sol objecte, o separades i adossades a les parets perimetrals), i un sistema de barres de subjecció que igual que les bases, es col·loquen de forma perimetral o central segons en muntatge. Finalment, el material expositiu s’imprimeix especialment per a cada exposició responent a les longituds que el sistema requereix. Aquestes teles impreses es donen a les ONG’s per a futures presentacions, per a ser col·locades verticalment o per jugar amb una infinitat de configuracions que el material permet.
